Veure però no voler mirar

“la majoria de la població infantil de les capes populars a la darreria de l’Edat Mitjana, consistien primer de tot en el fet de sobreviure a la gran mortaldat infantil, a les epidèmies, a la fam... Tot seguit calia integrar-se al món dels adults, perquè els infants medievals no són més que adults encongits” (Vinyoles i Vidal)

I és que en el segle XVI l'única manera que els nens abandonats tenien per integrar-se socialment era la de treballar en un món d’adults, des de ben petits.

La diferència entre nens i nenes era bastant notòria. Ells, podien aprendre un ofici i formar part d’un gremi, però i les noies? L'única manera d’integrar-se a la societat era la de treballar per guanyar un dot i casar-se , es clar, amb nois pobres que les escollirien segons el dot que tinguessin.

Avui en dia aquesta integració ha millorat en països del nord, en alguns aspectes més que altres, però què passa amb els països menys desenvolupats? Què passa amb els nens que han de treballar per viure i viure per treballar?

Malgrat saber que aquest fet, de fa 5 segles ja, encara es repeteix,  sembla que, molts cops, és més fàcil donar l’esquena a aquestes situacions i seguir amb el nostre dia a dia. I és que “ojos que no ven corazón que no siente” ¹, no?

------------------------------

¹ Un vell dit popular.

Vinyoles i Vidal, T. M. “Petita biografia d’una expòsita barcelonina al segle XV” en homenatge a la memoria del Prof. Dr. Emilio Sáez, Anuario de estudios medievales,  (1989) 19, pp. 225-272, Barcelona.

La solución de las deshonestas mujeres.

"Ha de auer en esta Galera todo género de prisiones, cadenas, esposas, grillos, mordaças, cepos, y diciplinas de todas hechuras de cordeles y hierro, que solo de ver estos instrumentos se atemorizen y espanten, porque como esta ha de ser como una cárcel muy penosa, conviene que aya de grande rigor."  (Madre Magdalena de San Jerónimo)

 

En la primera mitad del siglo XVI hubo fuertes eras de malas cosechas que condujeron a  una grave crisis económica. Por ese motivo se produjo una oleada muy fuerte de pobreza aumentando así la mendicidad. Es por eso que se creó una ley (Ley Tavera) con doble lectura que permitía la mendicidad pero con muchas condiciones y siempre se prefería que no se mendigara sino que se buscaran otras soluciones. Por lo tanto en algunas zonas como Valladolid se usó la segunda lectura que prohibía la mendicidad a no ser que no se pudiera repartir bien los recursos que se tenían en la población.

 

En este texto Madre Magdalena de San Jerónimo nos muestra su preocupación porque las mujeres de su época habían perdido el temor a Dios y a la justicia y andaban haciendo un tremendo estrago en los hombres. Éste era el motivo por el cual creía que la solución a ése problema eran las galeras, casas donde se castigaban con dureza a esas mujeres  incluso ahorcándolas delante de la casa para que otras mujeres dadas a la mala vida, algunas incluso menores de 11 años, se atemorizaran y no pecaran más.

 

Claro que habría que ver si ésta era la solución más digna que podía encontrar ésta mujer, la cual pensaba firmemente que la rigurosidad con las que se les trataba era la correcta y no era cruel, debido a que el fin de la acción era conseguir evitar que esta clase de mujeres deshonradas siguieran haciendo daño a otras mujeres que, vulnerables ellas, no tenían otra elección que la de seguir el mal ejemplo, o haciendo que los "pobres" hombres no pudieran evitar gastar su dinero en estas mujeres en vez de en mantener a sus familias.  

 

 

 --------------------------------------------------------------------

Madre Magdalena de San Jerónimo: Razón y Forma de la Galera (1608)

  

 

 

 

 

Ironman pare i fill

Fa quatre anys, cursant l’últim curs de la ESO (Escola Secundària Obligatòria) un dels meus professors va mostrar-me el vídeo que penjaré a continuació i la veritat va emocionar-me molt.

En aquest vídeo podem veure a un pare realitzant un Ironman amb el seu fill amb paràlisis cerebral.

Per a que us feu una idea de la duresa d’aquesta prova, us explicaré en que consisteix.

Un Ironman  és la prova més exigent del triatló. Consta de 3,86 km de natació, 180 km de ciclisme i 42,2 km de carrera a peu. Aquestes carreres normalment es realitzen  amb 12 hores de mitja i el màxim temps que es deixa per acabar-les són de 17 hores. El rècord que trobem actualment és de 7:41:33 aconseguit per Andreas Raelert.

És tant dura la prova que només per classificar-te ja es considera un gran mèrit. Però el pare d’aquest nen no només va fer això sinó que va complir el somni del seu fill amb paràlisis, el qual era fer aquesta prova amb ell.

En la meva opinió, crec que no hi ha res que tingui més força que l’amor d’uns pares envers a un fill, el qual, els porta a fer qualsevol cosa per aconseguir realitzar el somni dels seus nens, que molts cops no seria possible sense ells.  

Espero que us emocioni tant com a mi!

PD: us deixo aquí els links que contenen més informació dels ironmans per a qui l’interessi i la pàgina oficial, que la trobareu en anglès.

http://es.wikipedia.org/wiki/Ironman

http://eu.ironman.com/#axzz2h3TbZmy6


 

 

Benvinguts al meu blog!

Hola a tothom,

Benvinguts al meu nou blog.

El meu nom és Laura Parés i sóc una estudiant de la Universitat de Barcelona i estic cursant el primer any d’Educació Social. En aquest blog penjaré informació (noticies, comentaris de pel·lícules, llibres, articles) sobre l’Educació Social.

Espero que us agradi.

Fins aviat,

Laura.