Dejarme ser como soy!

¿No estáis cansados de las asociaciones que en la sociedad se hacen sobre cada sexo?

Naces chica y ¿eso implica que te guste el rosa o jugar con las barbies? ¿Por que no puedes ser como eres y hacer lo que te apetece? Jugar al fútbol igual que los hombres o que los chicos lleven falda si eso es lo que les gusta , y no ser juzgados.

Rompe los estereotipos, se tú mismo!

Un CRAE? Aixó què és??

Moltes persones que llegiu això segurament no heu escoltat parlar mai sobre un CRAE, i probablement els que sí, no teniu un concepte clar o inclús el relacioneu amb un terme equivocat. 

I això és culpa nostre? No hi ha gaires llocs on puguis trobar informació sobre això i per tant no podem pretendre que tothom sàpiga en que consisteix. 

Però ara aquest motiu ja no serveix, perquè he realitzat una entrada a Wikipedia amb la intenció d’aclarir les confusions que aquest terme porta amb si. Us convido a mirar-ho i en el cas que creieu adient, afegir informació que a mi se m'hagi pogut passat i així fer més rica la pàgina!!

https://es.wikipedia.org/wiki/Centros_residenciales

"Mapping" d'art de carrer

Una de les activitats realitzades en aquesta assignatura de TIC de la Universitat de Barcelona consistia en fer un "mappeig" per diferents llocs de Barcelona i els voltants, sobre l'art de carrer que trobem diàriament (graffitis, músics, etc.). 

Per als amants de l'art de carrer, pot ser molt interessant veure aquestes fotografies penjades en el mapa per guiar-se sobre on estan situades o facilitar l'elecció d'on realitzar aquestes obres d'art. 

Espero que us sigui molt útil!

La Leucèmia més enllà de la seva definició

Creus que la societat té un coneixement sobre com afecta les malalties oncològiques en el pacients? I en el cas dels infants? 

El article que trobareu aquí, fa un resum interessant sobre els coneixements actuals de l'afectació psicològica i social que la leucèmia, una malaltia que afecta a moltes persones a Espanya actualment, provoca tant en els infants com en els seus familiars, companys i persones pròximes.

Us convido a llegir-ho i contestar la enquesta adjunta. 


Article: https://docs.google.com/document/d/1jaVvWCkss7Y-4UGuzfbdfqnOFKwc_UYEMWI6fy07g7k/edit?usp=sharing 

Enquesta: https://docs.google.com/forms/d/1pfp8Sbf_8BDKyeFX2onHgmvpErye16SmK0xz1nb2X1I/viewform 

Que ningú et defineixi, que ningú et tregui la teva identitat.

“La historia y el origen no son la única forma de vernos a nosotros mismos y a los grupos a los que pertenecemos. Existe una gran variedad de categorias a las que pertenecemos simultaniamente” (Amartya Sen)

 

No hi ha res millor que ens defineixi que la nostra identitat, però que és identitat?

Moltes persones la defineixen com un únic ser, però aquesta identitat no pot estar formada per una filiació única. La demostració és fàcil, pensem-ho. Dins de cada un podem trobar més d'una identitat, per exemple podem ser estudiants, catalans, amants de la natura, educadors, etc., e inclús trobar-nos amb el cas de tenir unes identitats oposades, com podria ser l'exemple de ser català i a la vegada haver nascut a Itàlia.

 
Però en gran part de les situació quotidianes, una identitat predomina sobre les altres, per exemple en el moment que estàs estudiant, la teva identitat d’estudiant passarà per sobre de la d’amant de la natura i això no implica que es perdi cap identitat.

 
Però en alguns casos, ens trobem que tenim identitats oposades, com en l’exemple de ser català i italià, i per tant en el cas que es trobin en una situació on estiguin les dues involucrades, per exemple una guerra entre ambdues, causada per motius aliens a nosaltres, com seriem capaços d’escollir quina identitat predominarà sobre l’altra?

 
La veritat és que crec que la identitat és un aspecte molt complex. I és que  algú creu que al llarg de la seva vida pot arriba a conèixer la seva identitat completament?

-----------------------------------------------

Sen, A. (2007). Identidad y violencia: La ilusión del destino.



Veure però no voler mirar

“la majoria de la població infantil de les capes populars a la darreria de l’Edat Mitjana, consistien primer de tot en el fet de sobreviure a la gran mortaldat infantil, a les epidèmies, a la fam... Tot seguit calia integrar-se al món dels adults, perquè els infants medievals no són més que adults encongits” (Vinyoles i Vidal)

I és que en el segle XVI l'única manera que els nens abandonats tenien per integrar-se socialment era la de treballar en un món d’adults, des de ben petits.

La diferència entre nens i nenes era bastant notòria. Ells, podien aprendre un ofici i formar part d’un gremi, però i les noies? L'única manera d’integrar-se a la societat era la de treballar per guanyar un dot i casar-se , es clar, amb nois pobres que les escollirien segons el dot que tinguessin.

Avui en dia aquesta integració ha millorat en països del nord, en alguns aspectes més que altres, però què passa amb els països menys desenvolupats? Què passa amb els nens que han de treballar per viure i viure per treballar?

Malgrat saber que aquest fet, de fa 5 segles ja, encara es repeteix,  sembla que, molts cops, és més fàcil donar l’esquena a aquestes situacions i seguir amb el nostre dia a dia. I és que “ojos que no ven corazón que no siente” ¹, no?

------------------------------

¹ Un vell dit popular.

Vinyoles i Vidal, T. M. “Petita biografia d’una expòsita barcelonina al segle XV” en homenatge a la memoria del Prof. Dr. Emilio Sáez, Anuario de estudios medievales,  (1989) 19, pp. 225-272, Barcelona.

La solución de las deshonestas mujeres.

"Ha de auer en esta Galera todo género de prisiones, cadenas, esposas, grillos, mordaças, cepos, y diciplinas de todas hechuras de cordeles y hierro, que solo de ver estos instrumentos se atemorizen y espanten, porque como esta ha de ser como una cárcel muy penosa, conviene que aya de grande rigor."  (Madre Magdalena de San Jerónimo)

 

En la primera mitad del siglo XVI hubo fuertes eras de malas cosechas que condujeron a  una grave crisis económica. Por ese motivo se produjo una oleada muy fuerte de pobreza aumentando así la mendicidad. Es por eso que se creó una ley (Ley Tavera) con doble lectura que permitía la mendicidad pero con muchas condiciones y siempre se prefería que no se mendigara sino que se buscaran otras soluciones. Por lo tanto en algunas zonas como Valladolid se usó la segunda lectura que prohibía la mendicidad a no ser que no se pudiera repartir bien los recursos que se tenían en la población.

 

En este texto Madre Magdalena de San Jerónimo nos muestra su preocupación porque las mujeres de su época habían perdido el temor a Dios y a la justicia y andaban haciendo un tremendo estrago en los hombres. Éste era el motivo por el cual creía que la solución a ése problema eran las galeras, casas donde se castigaban con dureza a esas mujeres  incluso ahorcándolas delante de la casa para que otras mujeres dadas a la mala vida, algunas incluso menores de 11 años, se atemorizaran y no pecaran más.

 

Claro que habría que ver si ésta era la solución más digna que podía encontrar ésta mujer, la cual pensaba firmemente que la rigurosidad con las que se les trataba era la correcta y no era cruel, debido a que el fin de la acción era conseguir evitar que esta clase de mujeres deshonradas siguieran haciendo daño a otras mujeres que, vulnerables ellas, no tenían otra elección que la de seguir el mal ejemplo, o haciendo que los "pobres" hombres no pudieran evitar gastar su dinero en estas mujeres en vez de en mantener a sus familias.  

 

 

 --------------------------------------------------------------------

Madre Magdalena de San Jerónimo: Razón y Forma de la Galera (1608)